Concurs per a la Biblioteca Pública de Jerez de la Frontera

El 2001 l’equip d’arquitectes Mansilla+Tuñón, juntament amb Luis Díaz-Mauriño, van presentar a concurs la seva proposta per a la Biblioteca Pública de Jerez de la Frontera, a la província de Cadis. Es tracta d’un volum de formes irregulars, amb nombrosos plecs i múltiples façanes que s’enllacen entre si de manera aleatòria, i que intenten recrear l’interior d’un llibre. És un projecte que s’obre cap al seu interior: l’edifici vol recrear la forma d’un llibre, i les seves parets fan la funció de les pàgines, són el contingut de l’edifici però al mateix temps el continent del fons. Però de la mateixa forma que s’obre cap a dins, també surt cap a fora, cap a la ciutat i el seu entorn, establint un diàleg i una comunicació mitjançant les obertures de les façanes.

FONTS:

  • De la imatge [Consulta: 12 de juliol de 2012]
  • "Biblioteca Pública en Jerez : concurso, Cádiz, España, 2001". En: El Croquis, n. 161 (2012), p. 122-125.

Biblioteca i Arxiu Municipal de Manlleu

És una obra de l’equip d’arquitectes 4RQ Estudi d’arquitectura, format per Gerard Torrent i Marta Camañes. Està ubicat als terrenys de l’antiga fàbrica La Piara, i busca exercir de motor en la reconversió d’aquests antics espais industrials en unes noves zones residencials, comercials i culturals. A l’interior destaca el gran espai buit central, una gran rodona que facilitat la continuitat visual i que té dues funcions: per una banda, la de comunicar les diferents plantes de l’edifici; i per l’altra, la de proporcionar llum zenital a la planta baixa mitjançant els lluernaris situats a la coberta. A l’exterior cal parlar de la façana principal, de doble pell, farcida de tubs de diferents diàmetres, i que esdevé un element representatiu i icònic de la biblioteca; aquesta façana té una important funció climàtica i tèrmica, ja que a l’hivern traslladarà a l’interior de la biblioteca l’aire calent per tal d’escalfar-la, i a l’estiu l’expulsarà per així refrigerar-la.

Té 2.740m2 distribuïts en planta baixa més dues plantes, 150 punts de lectura i 40 punts d’accés a internet. Disposa de més de 1.000 metres lineals de prestatgeries de l’arxiu i una sala polivalent amb capacitat per a 80 persones.

FONTS:

Biblioteca de l’Escola Horta Vella

Comparteixo algunes imatges de la Biblioteca de l’Escola Horta Vella, a Sant Carles de la Ràpita. Es tracta d’una biblioteca escolar, amb uns 1.500 volums de fons. Està dividida en dues zones físiques ben diferenciades: coneixements, i ficció. I és a la secció de ficció on hi ha l’espai més acollidor, amb una catifa de colors que convida als més menuts a una lectura més informal. I com no podia ser d’una altra manera, a la Biblioteca hi viu el Biblo, la mascota, molt estimada per tots els alumnes.

[nggallery id=23]

Tags: tumblrize

Kenniscluster: Biblioteca i escola d’art, Arnhem

El Kenniscluster, que en holandès significa agrupació de coneixement, és precisament això: un gran edifici rectangular, de set plantes d’alçada, i que agrupa en una gran muntanya del saber fins a 9 institucions culturals de la ciutat, entre elles, és clar, la biblioteca pública, una escola d’art i l’arxiu històric.

L’edifici es configura al voltant d’un carrer interior en ascens, esglaonat, i que connecta els diferents espais de l’edifici. Un carrer que representa una extensió del carrer exterior, de l’espai urbà, i que a més es connecta en tot el seu recorregut visualment amb l’exterior mitjançant grans obertures de vidre a la façana principal. Aquest “carrer muntanya”, a més, és un espai compartit, comú, i que connecta diferents espais de trobada, com ara plaçes, situats en diferents punts de l’edifici. Al capdamunt del Kenniscluster hi trobem un petit auditori i una terrassa panoràmica amb grans vistes sobre la ciutat i el riu Rhin.

FONTS:

  • De la imatge [Consulta: 24 de maig de 2012]
  • "Kenniscluster: biblioteca y escuela de arte: concurso primer premio: Arnhem, Holanda, 2009-". En: El Croquis, n. 159 (2012), p. 198-203

Eemhuis: biblioteca, museu i escola d’art, Amersfoort

L’equip d’arquitectes holandès Neutelings Riedijk Architecten són els responsables d’aquest gran centre cultural que s’està construint a la ciutat holandesa d’Amersfoort des del 2006, i que inclou una biblioteca, un museu, l’arxiu històric i una escola de dansa, música i arts visuals.

Pel que fa a la biblioteca, aquesta es configura com una plaça esglaonada d’informació, i que és una extensió natural de la plaça pública de l’exterior. Més amunt, hi trobem la planta principal de la biblioteca… i al final d’aquest ascens hi ha un gran espai diàfan, obert i lluminós, on s’hi ubiquen els prestatges, i les zones de lectura i estudi, amb la ciutat com a teló de fons. En el pis immediatament superior s’hi ubica l’arxiu històric, que serveix de motlle de la coberta d’aquest espai.

FONTS:

  • De la imatge [Consulta: 24 de maig de 2012]
  • "Eemhuis : biblioteca, museo y escuela de arte : Amersfoort, Holanda, 2006-". En: El Croquis, n. 159 (2012), p. 184-191

Biblioteca Surrey City Centre, Vancouver

Amb cinc plantes d’alçada i 7.600m2, la Biblioteca Central de Surrey, als suburbis de la ciutat canadenca de Vancouver, és una obra dels arquitectes Bing Thom Architects contruida entre 2011 i 2012. De formes sinuoses, dinàmiques i que mostren moviment, l’edifici té un cert aire a una obra de Hadid.

En destaquen uns grans finestrals, distribuits de forma irregular per tota la façana, i que proporcionen llum a l’interior. A l’exterior també en destaca la façana corba i la punta ben esmolada amb què es remata un dels seus laterals. Ja a l’interior, cal parlar sens dubte del seu gran atri central, de tota l’alçada de l’edifici, de forma irregular i també dinàmica, diferent en cada planta, i que es remata amb un gran lluernari que proporciona llum zenital a l’interior de l’edifici.

FONTS:

Biblioteca Pública Liyuan, Jiaojieche, Pequín

La Biblioteca Pública Liyuan, ubicada a la localitat de Jiaojieche (al límit de l’àrea metropolitana de Pequín), és una obra de l’arquitecte xinès Li Xiaodong Atelier, de tan sols 175m2, i que fou construida entre març i octubre de 2011.

La Biblioteca està envoltada de frondosos boscos i de natura abundant i exultant, i és precisament aquest entorn el seu referent més pròxim, ja que la Biblioteca hi està plenament integrada, i diria que quasi bé mimetitzada. De planta rectangular i dues plantes (baixa més primer planta), en destaca la seva seva senzillesa conceptual i de programa, en què es prioritza un entorn bibliotecari serè i sense grans pretensions, i que busca crear un ambient de tranquilitat i de lectura informal i recreativa. Per tot l’exterior, façanes i coberta i a sobre del vidre de l’estructura, hi trobem branques d’arbres, que matitzen i difuminen l’entrada de llum, i al mateix temps serveixen d’excel·lent aïllant tèrmic.

L’interior és una gran estructura de fusta, continua, neta i sense cap trencament visual, en què s’hi integren prestatges i zones de lectura. A la primera planta hi destaca una gran sala de lectura, que ocupa pràcticament tota la superfície de la planta. Cal parlar també dels diferents nivells i escales practicables, amb prestatges integrats i que al mateix temps serveixen de zona de lectura informal.

FONTS:

METLIB 2012. Barcelona 20-25 maig

De tant en tant es produeixen certes pauses en el ritme frenètic habitual de feina, que ens permeten agafar aire fresc, reflexionar, debatre i captar noves idees. Reflexions i idees sobre d’on venim o cap on anem, professionalment parlant. És el cas de congressos, conferències i similars. Pel que fa a la gestió d’equipaments bibliotecaris i d’edificis de biblioteca, un dels esdeveniments més interessants en què he tingut el plaer de participar alguna vegada han estat les trobades de la Secció Metropolitan Libraries (METLIB) de l’ IFLA.

Per mi han estat experiències interessants i enriquidores perquè la qualitat dels materials que s’hi presenten i dels professionals que hi prenen part són molt bons: crec que en aquesta secció hi estan representades algunes de les xarxes de biblioteques públiques més innovadores a nivell global. Normalment els directors de les biblioteques centrals de les xarxes urbanes hi exposen les seves inquiteuds enfront de les noves incerteses i les seves intuïcions sobre les possibles solucions.

El ventall de temes és molt ampli. S’hi parla, per exemple, d’integració de la tecnologia en la biblioteca (des de la incorporació de nous formats, o el diàleg i interacció amb la comunitat, fins a la gestió logística dels documents en paper), de com la globalització modifica el model de biblioteca (aparició de sinergies amb d’altres entitats, necessitat de cooperació i partenariat, patrocini…), de quins nous usos (activitats de lleure, de dinamització cultural, esdeveniments i happenings de tota mena…) i demandes es produeixen per part dels usuaris (treall en grup, grups de discussió i d’experimentació…), de quines són les noves exigències de formació al perfils professionals (alfabatització digital, xarxes socials…), i també de com tot plegat afecta a l’arquitectura de la biblioteca. D’alguna manera tots aquests aspectes estan relacionats, i potser el més interessant és veure com aquestes idees s’han concretat en cadascun dels casos que els ponents exposen, així com en alguns edificis que es visiten.

Doncs bé, la setmana vinent es fa la trobada annual d’enguany, el METLIB 2012, a Barcelona (del 20 al 25 de maig). Entre altres coses, es podrà mostrar la feina feta a la xarxa de biblioteques públiques de l’àrea metropolitana de Barcelona en els darrers anys, sota el focus d’aquestes reflexions. L’esdeveniment l’organitza el Biblioteques de Barcelona, amb la col.laboració de la Diputació de Barcelona, i amdues institucions presentaran diverses comunicacions.

El programa es centrarà bàsicament en la gestió en tems difícils, en els perfils professionals i en el nou marc per als treballadors públics. Hi haurà petites presentacions de les xarxes  biblioteques d’Estocolm, Oslo, Singapur, Saragossa, Bilbao i Barcelona. I hi haurà debats amb ponents provinents de Montreal, Àmsterdam, Praga, Nova York i Rotterdam.

El congrés tindrà lloc Biblioteca Jaume Fuster de la Barcelona (nosaltres n’hem parlat aquí i aquí), i a la ciutat es visitaran les biblioteques de Sant Pau - Santa Creu, la Biblioteca de Catalunya, Esquerra de l’Eixample - Agustí Centelles i Trinitat Vella - José Barbero. Fora de la ciutat es visitaran la Biblioteca Mercè Rodoreda, de Sant Joan Despí, i la Biblioteca Antonio Martín, del Prat de Llobregat. D’agunes d’elles n’hem parlat al blog perquè creiem que són projectes amb qualitat arquitectònica, però caldrà estar atents als comentaris que ens en facin. El darrer dia l’arquitecte Josep Maria Miró, de Nitidus Arquitectes, farà una explicació del projecte de la biblioteca Central Urbana de Barcelona, de la que també hem parlat des de Bauen (1, 2 i 3).

Seguirem aquest esdeveniment amb atenció, en la mesura del possible. Intuïm que els continguts seran tant interessants com els de les jornades “Els futurs de les biblioteques" (els vam comentar a Bauen a 1, 2 i 3), sota el lideratge d’Assmpta Bailac. Bé, no és una intuïció. N’estem segurs.

Biblioteca Valentí Almirall d’El Papiol

Es tracta d’un edifici de nova planta, finalitzat aquest 2012 (projecte del 2009), obra dels arquitectes Isaac Martí i Maria Cifuentes, de l’estudi MCIM Arquitectura, amb col·laboració amb Jesús Navarro. A més de la biblioteca, aquest nou equipament acull espais per a locals d’entitats i uun aparcament subterrani. Tot l’edifici té una superfície de 2.458m2, dels quals 982m2 corresponen a la biblioteca. A la planta baixa hi ha la zona d’acollida i de promoció de la biblioteca, l’espai polivalent -que permet un funcionament independent de la resta del servei, l’àrea de diaris i revistes -amb un pati interior propi, l’àmbit de formació i un espai de suport. Hi ha també una zona de descans amb màquines de begudes per als usuaris de la biblioteca i per als locals d’entitats. A la planta superior hi ha la zona general, la zona infantil i la zona de treball intern de la biblioteca.

Acull una col·lecció de 9.061 volums i 1.362 audiovisuals. La seva construcció va tenir un cost total de 2.472.000 €.

FONTS:

Biblioteca Pública de Vennesla, Noruega

És una obra de l’equip d’arquitectes noruec Helen & Hard de l’any 2011. Està ubicada a la ciutat noruega de Vennesla, i té una superfície total de 1.938m2 distribuits en tres plantes. L’edifici inclou, a més de la Biblioteca, una cafeteria, espais de reunió i àrees administratives, espais d’aprenentatge per a la comunitat, així com les connexions cap a la Casa de la Cultura situada en un edifici annex.

L’aspecte més destacat de l’edifici són les grans “costelles” de fusta, que integren l’estructura de la coberta, amb la il·luminació de l’interior i el mobiliari. Així, les 27 costelles de què està formada la Biblioteca, ondulants i formes diverses, integren en un mateix espai prestatges, instal·lacions d’aire i de llum i zones de lectura. La relació amb la gran plaça exterior es soluciona amb una façana principal de vidre, oberta i amb sensació d’amplitud, i amb una terrassa que inclou cadires.

FONTS:

Biblioteca Central de la Universidad Católica del Norte, Antofagasta, Xile

La Biblioteca Central de la Universidad Católica del Norte, a la ciutat xilena d’Antofagasta és una obra dels arquitectes Jorge Marsino i María Inés Buzzoni, de l’equip Marsino Arquitectos Asociados. Es va projectar entre el 2002 i el 2004, i la seva construcció va tenir lloc entre 2005 i 2006.

En destaca la seva contundència i volumetria, amb un clar predomini del color blanc, i les obertures irregulars a les façanes nord i sud que li donen tanmateix un caràcter dinàmic. Destaca també la gran rampa exterior, monumental, que serveix d’accés a l’edifici. El projecte planteja la Biblioteca com el referent visual i icònic de la plaça, i busca esdevenir la representació permanent d’un espai públic ocupat anteriorment per infraestructures docents de caràcter efímer.

Té una superficie total construida de 4.261,49m2 distribuits en planta baixa i tres plantes de forma rectangular irregular. Acull un fons de 220.000 volums i té capacitat per acollir 850 usuaris al mateix temps.

FONTS:

Biblioteca Pública d’Independencia, Santiago de Xile

La Biblioteca Pública d’Independencia, a Santiago de Xile, és una obra de l’equip d’arquitectes xile Marsino Arquitectos (format per Jorge Marsino, María Inés Buzzoni, Diego Achurra i Claudio Santander) i que fou construida entre 2007 i 2009. Es tracta d’un edifici rectangular, ubicat en una cantonada, molt allargat i estret (la façana llarga té 60 metres), d’aspecte i imatge unitària, contundent i monolítica, adjectius que li aporten identitat i representativitat en el seu entorn urbà més immediat.

La Biblioteca s’ha concebut com una llarga promenade architecturale oberta a la ciutat, i que inclou al seu interior un recorregut ascendent i continuat per totes les seves seccions, fet que facilitat i fa més comprensible als usuaris tot el seu programa funcional. Aquest recorregut es troba estratificat en diferents nivells, que es connecten mitjançant rampes, que permeten així la integració i la continuïtat visual de tota la Biblioteca, i al mateix temps la segregació funcional.

Un altre aspecte interessant és la seva distribució perimetral, amb plantes lliures en tota l’alçada de l’edifici, fet que permet futures adaptacions i redistribucions de diferents zones. A més, l’alçada de la segona planta és més gran que la de la primera, aspecte que permetria una futura ampliació interior de la biblioteca, sense necessitat de noves construccions i sense que afecti la seva estructura.

De planta rectangular, té una superficie total de 1.091m2 distribuits en dues plantes.

FONTS:

Biblioteca de la Facultat de Dret de la Universitat Panthéon-Assas 2, Paris

La nova Biblioteca de la Facultat de Dret de la Universit Panthéon-Assas 2 de Paris és una obra de restauració de l’equip d’arquitectes francès Alain Sarfati Architecture, portada a terme l’any 2011. L’edificació original és de 1960, obra de Charles Lemaresquier. La biblioteca original s’havia quedat petita, i era incapaç d’acollir amb bones condicions l’augment d’estudiants; a més, l’espai en si mateix era massa rígid i inflexible.

La nova Biblioteca és un espai acollidor, lleuger i aeri, en què hi predomina el blanc. Hi ha un gran atri d’accés a la biblioteca, buit i de dues plantes d’alçada, ubicat al centre de la mateixa. Hi destaquen les voltes de la coberta, i una gran escala. Al voltant d’aquest espai buit s’hi distribueixen la resta de zones de la biblioteca.

Té una superficie total de 2.500m2, amb capacitat per a 450 usuaris i 100 estacions de treball amb connexió a la xarxa. A més disposa de 3 sales de treball en grup, sala d’audiovisuals, dues sales de lectura, un espai de treball i recerca documental, una sala de reprografia, oficines i una sala de reunions.

FONTS:

  • "Biblioteca Universitaria in Paris : Alain Sarfati Architecture". En: Arca, n. 273 (ottobre 2011), p. 82-89

Biblioteca Municipal Mario de Andrade, Sao Paulo

Ubicada a la ciutat brasilera de Sao Paulo, la Biblioteca Municipal Mario de Andrade és una obra de restauració de l’equip d’arquitectes Piratininga Arquitetos Associados (format per José Armênio de Brito Cruz i Renata Semin), reconstruida entre 2006 i 2010 i té 12.000m2 de superficie.

La restauració va consistir fonamentalment en la instal·lació de noves xarxes i serveis: electricitat, hidràuliques, incendis, etc., i també de TV, telecomunicacions, climatització i de seguretat. Des del punt de vista funcional, també es va projectar una millora i ampliació de l’hemeroteca; per aquesta finalitat, la biblioteca es va ampliar a un edifici buit i annex de la mateixa plaça. Aquest nou edifici, a més de l’hemeroteca, acull laboratoris, sales per a investigadors, sales de lectura i zones administratives per al personal de la biblioteca.

Exteriorment destaca el parc que l’envolta, i amb el qual s’hi relaciona i hi dialoga.

FONTS:

La Biblioteca Regional Joaquín Legina, Madrid

Situada al sud-est de Madrid, la reforma de l’antiga cervesera de El Águila per a convertir-la en Biblioteca Regional de la Comunitat de Madrid ha anat a càrrec d’Emilio Tuñón Álvarez i Luis Moreno García Mansilla (1998-2001, i obertura l’any 2002). L’edifici original va ser construït per Eugenio Jiménez Corera entre els anys 1912 i 1914, i posteriorment ampliat per Luis Sainz de los Terreros. La Biblioteca comparteix a més instal·lacions amb l’Arxiu Regional de la Comunitat, i també amb l’arxiu del Dipòsit Legal.

La Biblioteca té una superfície total de 10.000m2, repartits en 4 plantes: a la planta baixa i a la primera hi podem trobar la secció de referència, amb 72 punts de lectura i 62 punts d’accés a internet i al catàleg. A la segona planta es situen les seccions de publicacions periòdiques i mapes; aquí hi ha 60 punts de lectura i 12 punts d’accés a internet i al catàleg més, a més de 2 lectors de microfilms. Finalment, a la tercera planta hi ha la secció multimèdia i àudiovisual, i l’espai reservat als investigadors; està equipat amb 20 punts de lectura i 14 equips per a l’accés a internet i al catàleg. En total: 152 punts de lectura i 94 equips informàtics amb accés i consulta a internet i a l’OPAC. La Biblioteca disposa a més de dues plantes subterrànies que funcionen com a dipòsit dels fons.

De tot el conjunt en destaquen sobretot les enormes sitges exteriors, que han passat d’acollir gra a servir com a dipòsit de llibres, i la conservació ja a l’interior de l’edifici d’elements arquitectònics propis de la fàbrica de cervesa, com poden ser els vagons, els cellers de la cervesa o els congeladors, entre d’altres.

FONTS: